Educació artística - Aula 2

Públic

REFLEXIÓ SOBRE LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA 

L’educació artística ha estat present en diferents moments de la meva vida, tant dins com fora de l’àmbit escolar. Tot i que no he seguit una trajectòria professional en l’àmbit artístic, les experiències viscudes al llarg dels anys m’han ajudat a entendre la importància de les arts en el desenvolupament personal i acadèmic. En aquest relat, reflexionaré sobre la meva formació en educació artística, incloent-hi experiències tant en les arts visuals i plàstiques com en la música, i analitzaré com aquestes experiències han influït en la meva manera d’entendre l’educació artística avui dia. També consideraré quins elements han faltat en la meva formació i com podria haver estat una educació artística més enriquidora.

Educació artística a l’escola

Durant la meva escolaritat, l’educació artística formava part del currículum acadèmic, especialment en les primeres etapes. Recordo les classes de plàstica, on fèiem manualitats, dibuixàvem i pintàvem. Aquestes activitats eren sovint un moment de desconnexió de la resta de matèries i em permetien expressar-me de manera lliure i creativa. Un dels aspectes que més m’agradava era veure com els meus dibuixos milloraven amb la pràctica, cosa que em va ajudar a entendre que la creativitat es pot desenvolupar amb esforç i constància.

Pel que fa a la música, les classes sovint es basaven a cantar cançons o escoltar melodies senzilles. Vaig aprendre a tocar un instrument a l’escola, la flauta, aquestes sessions eren una oportunitat per gaudir de la música i per treballar aspectes com el ritme i la coordinació. Tot i això, sento que en general les classes de música es podrien haver enfocat d’una manera més activa i participativa, promovent la creació musical o l’experimentació amb instruments. Moltes vegades, la música quedava relegada a activitats puntuals, com cantar cançons per Nadal o preparar petites actuacions per a festivitats escolars.

Una altra qüestió que recordo és que l’educació artística a l’escola sovint no es valorava de la mateixa manera que altres assignatures. Mentre que les matemàtiques o la llengua eren considerades matèries fonamentals, la plàstica i la música semblaven tenir un paper més secundari. Això es reflectia en el temps dedicat a aquestes assignatures i en la manca de recursos destinats a fomentar una educació artística de qualitat. En moltes ocasions, les activitats de plàstica es reduïen a pintar dibuixos ja fets o a seguir models rígids, sense gairebé espai per a la creativitat individual.

Experiències artístiques fora de l’escola

Fora de l’escola, vaig tenir la sort de participar en activitats artístiques que em van permetre explorar diferents disciplines. Vaig fer ballet, funky, flamenc i altres balls durant alguns anys, la qual cosa em va ensenyar molt sobre expressió corporal, disciplina i treball en equip. Ballar era una manera de connectar amb la música a través del moviment i em va aportar molta seguretat i confiança. A més, aquestes experiències em van ajudar a entendre que l’art no només es limita a la pintura o la música, sinó que també es pot expressar a través del cos i del moviment.

També vaig assistir a classes de dibuix artístic, on vaig poder aprofundir més en les tècniques de dibuix i pintura. Aquesta experiència va ser molt gratificant, ja que vaig poder veure un progrés clar en les meves habilitats. L’ambient del taller de dibuix era molt inspirador, envoltada de persones amb interessos similars i amb l’oportunitat d’aprendre de professionals del sector. El fet de tenir un espai on podia expressar-me lliurement i millorar a poc a poc em va fer valorar encara més el procés creatiu.

A més de les meves experiències com a practicant, sempre he gaudit de les arts com a espectadora. M’encanta visitar museus, assistir a concerts i seguir artistes, sigui a través de xarxes socials o en esdeveniments culturals. Aquestes activitats m’aporten una visió molt enriquidora sobre diferents formes d’expressió artística i em permeten continuar aprenent. Quan visito un museu o escolto un concert, intento connectar amb el que l’artista vol transmetre i entendre les diferents interpretacions que pot tenir una obra d’art o una peça musical.

Reflexió sobre la meva educació artística

Mirant enrere, crec que l’educació artística que vaig rebre a l’escola es va centrar més en activitats puntuals que no pas en un desenvolupament artístic profund. Les classes de plàstica eren sovint espais per fer manualitats sense un context artístic clar, i a les classes de música hi faltava una dimensió més creativa. En canvi, les experiències fora de l’escola van tenir un impacte molt més gran en la meva percepció de l’art, ja que em van permetre explorar i desenvolupar habilitats reals. Això em porta a reflexionar sobre la importància de donar més protagonisme a l’educació artística dins el sistema educatiu formal.

En aquest sentit, estic molt d’acord amb l’article de Vaquero i Gómez del Águila (2018), que assenyala la falta d’expectatives i la deslegitimació social de l’educació artística dins del sistema educatiu. Sovint, les arts es veuen com una activitat de temps lliure o d’entreteniment, sense reconèixer el seu potencial educatiu i formatiu. Crec que és fonamental canviar aquesta percepció i apostar per una educació artística que fomenti el pensament crític, la creativitat i l’expressió personal. A més, considero que la formació del professorat en aquest àmbit hauria de ser més completa, perquè moltes vegades la manca d’una educació artística de qualitat és causada per la poca preparació dels docents en aquest camp.

En la meva trajectòria, m’adono que hauria estat enriquidor tenir més opcions per experimentar amb diferents formes d’art i haver pogut integrar l’art en altres àrees d’aprenentatge. Crec que una educació artística més transversal, que combinés música, arts visuals, expressió corporal i tecnologia, podria haver generat una experiència més rica i significativa.

Conclusions

En conclusió, la meva trajectòria en educació artística ha estat marcada per un contrast entre les experiències dins i fora de l’escola. Mentre que a l’aula les arts visuals i la música sovint tenien un paper secundari, les activitats extra curriculars em van permetre descobrir el potencial de les arts per al desenvolupament personal i acadèmic. Ara, com a futura mestra, tinc clar que vull oferir als meus futurs alumnes una educació artística més significativa i enriquidora, on les arts no siguin només una activitat d’esbarjo, sinó una eina per aprendre, créixer i expressar-se lliurement. A més, crec que és essencial reivindicar la importància de les arts dins del currículum escolar i donar als infants les eines necessàries perquè puguin desenvolupar el seu potencial creatiu al màxim. Així, es podria garantir una formació més completa i enriquidora que valori l’art com una part fonamental de l’educació.

Referències bibliogràfiques:

Vaquero, C. [Carmen] i Gómez del Águila, L.M. [Luisa María]. (2018). Educación artística, desconsideración social y falta de expectativas. Consecuencias de la reproducción como paradigma no-educativo. Educación Artística: revista de investigación, (9), 220 – 236.